Twinsequences (A Twisted Twin Series) (40 page)

We
 got
 to
 the
 bottom
 of
 the
 stairs
 when
 I
 heard
 one
 single
 gun
 shot.
 I
 
screamed,
 loudly
 and
 collapsed
 to
 the
 ground.
 Neither
 of
 us
 knew
 what
 had
 taken
 
place,
 so
 Rafe
 went
 running
 back
 up
 the
 stairs.
 While
 I
 watched
 him,
 I
 felt
 something
 
touching
 my
 arm.
 I
 screamed
 again,
 but
 was
 stopped
 by
 someone’s
 hand.
 They
 
picked
 me
 up
 and
 drug
 me
 out
 of
 the
 room.
 Once
 we
 were
 in
 the
 kitchen,
 the
 person
 
turned
 me
 around.
 Stosh
 was
 standing
 there
 with
 his
 fingers
 over
 my
 mouth.
 He
 
leaned
 in
 close
 to
 my
 ear.
 “Don’t
 make
 a
 sound.”
 
“Ivy
 has
 a
 gun.
 She
 just
 shot
 someone.
 My
 parents
 are
 upstairs!”
 I
 was
 
freaking
 out
 and
 he
 knew
 it.
 He
 ripped
 the
 restraint
 and
 freed
 my
 hands,
 then
 
brought
 them
 up
 to
 his
 mouth
 and
 kissed
 them.
 
 
“Stay
 here.
 Call
 the
 police
 and
 hide.
 No
 matter
 what
 you
 hear.
 I
 need
 you
 to
 
promise
 me
 that
 you
 won’t
 come
 out.”
 
I
 shook
 my
 head.
 “I
 need
 to
 know.”
 
We
 heard
 someone
 coming
 down
 the
 stairs.
 “Promise
 me,
 Willow.
 Please!”
 
He
 ran
 away
 before
 I
 could
 say
 anything.
 I
 looked
 down
 with
 trembling
 hands
 
at
 the
 phone
 he’d
 left
 with
 me.
 Two
 voices
 were
 on
 the
 lower
 level.
 I
 could
 hear
 
Rafe’s
 accent
 and
 deep
 voice
 as
 he
 yelled
 at
 my
 sister.
 She
 was
 arguing
 back.
 I
 heard
 
one
 thing
 clear.
 “Find
 her!”
 
I
 ducked
 down
 in
 the
 back
 of
 my
 parent’s
 pantry
 and
 made
 sure
 the
 door
 was
 
closed.
 They
 were
 going
 to
 find
 me.
 I’d
 hid
 in
 there
 every
 single
 time
 we’d
 played
 
hide
 and
 go
 seek.
 With
 only
 seconds
 to
 spare,
 I
 dialed
 the
 numbers.
 
I
 heard
 the
 operator
 answer
 and
 whispered
 the
 words
 “help
 me!”
 
When
 I
 knew
 she’d
 heard
 me,
 I
 whispered
 the
 address
 and
 sat
 the
 phone
 on
 
the
 floor.
 The
 operator
 was
 still
 trying
 to
 talk
 to
 me
 when
 I
 heard
 the
 door
 to
 the
 
pantry
 opening.
 
 
Ivy
 stood
 there
 looking
 at
 me
 with
 a
 wicked
 look
 on
 her
 face.
 “There
 you
 are!”
 
She
 reached
 in
 and
 grabbed
 my
 hand,
 pulling
 me
 out.
 “I’m
 not
 done
 with
 you
 
yet.”
 She
 gritted
 her
 teeth.
 
“What
 did
 you
 do
 Ivy?
 What
 happened
 upstairs?”
 
“Shut
 your
 mouth
 or
 you’ll
 end
 up
 just
 like
 he
 did.”
 
I
 froze
 and
 she
 finally
 realized
 that
 my
 hands
 had
 been
 freed.
 She
 reached
 for
 
me,
 but
 I
 backed
 away
 quickly,
 grabbing
 a
 bottle
 of
 wine
 and
 swinging
 it
 at
 her.
 The
 
first
 time
 she
 ducked
 out
 of
 the
 way,
 but
 the
 second
 time
 I
 made
 a
 direct
 hit
 with
 the
 
side
 of
 her
 jaw.
 The
 bottle
 didn’t
 break
 like
 I
 assumed
 it
 would.
 She
 grabbed
 her
 face
 
and
 crouched
 down
 with
 overwhelming
 pain.
 
 
Rafe
 must
 have
 heard
 her
 crying.
 He
 ran
 into
 the
 kitchen
 to
 assess
 what
 was
 
going
 on.
 I
 made
 a
 run
 for
 the
 front
 door,
 hoping
 to
 make
 it
 outside.
 Another
 gunshot
 
caused
 me
 to
 freeze
 in
 place.
 I
 turned
 around
 slowly
 and
 saw
 her
 aiming
 it
 right
 at
 
me.
 “Get
 your
 ass
 over
 here,
 right
 now!”
 
“Ivy,
 don’t!”
 
I
 saw
 him
 coming
 in
 out
 of
 the
 corner
 of
 my
 eye.
 Stosh
 took
 Ivy
 down,
 
sending
 the
 gun
 to
 the
 floor.
 It
 spun
 around
 and
 landed
 under
 an
 antique
 table
 that
 
my
 father
 had
 purchased
 in
 France.
 Rafe
 dove
 on
 top
 of
 Stosh
 and
 the
 two
 of
 them
 
began
 to
 scuffle
 around,
 throwing
 punches.
 Ivy
 rushed
 for
 the
 gun,
 and
 so
 did
 I.
 We
 
both
 knew
 that
 whoever
 got
 to
 it
 first
 was
 going
 to
 determine
 how
 all
 of
 this
 played
 
out.
 
 
I
 reached
 my
 hand
 in
 beside
 hers,
 while
 we
 struggled
 to
 swing
 our
 free
 hands
 
at
 each
 other.
 I
 managed
 to
 climb
 on
 top
 of
 her
 and
 get
 a
 couple
 punches
 in.
 She
 
wrapped
 her
 legs
 around
 me
 and
 flung
 me
 onto
 the
 floor.
 I
 felt
 her
 fist
 hitting
 below
 
my
 eye.
 The
 pain
 was
 immediate,
 but
 I
 kept
 fighting
 back.
 My
 life
 was
 at
 stake.
 
 
I
 knew
 I
 had
 seconds
 to
 make
 a
 decision.
 With
 no
 regard
 for
 my
 safety,
 I
 
stopped
 blocking
 her
 and
 reached
 for
 the
 gun.
 It
 was
 at
 that
 very
 moment
 that
 she
 
kneed
 me
 right
 in
 the
 stomach.
 It
 took
 my
 breath
 away
 and
 forced
 me
 to
 clench
 up
 
in
 a
 ball.
 
It
 also
 gave
 her
 just
 enough
 time
 to
 locate
 the
 gun
 and
 aim
 it
 right
 at
 me.
 
 
I
 glanced
 over
 to
 look
 for
 Stosh
 and
 saw
 him
 punching
 on
 Rafe.
 
 
Ivy
 was
 still
 on
 top
 of
 me
 and
 I
 was
 staring
 down
 the
 barrel
 of
 the
 gun.
 
Slowly,
 she
 climbed
 off
 of
 me,
 never
 taking
 her
 aim
 off
 of
 me.
 She
 stood
 up
 straight
 
and
 smiled.
 “I
 walked
 in
 on
 you
 attacking
 our
 parents.
 We
 fought
 and
 struggled
 over
 
the
 gun.
 It
 went
 off
 and
 then
 you
 just
 stopped
 breathing.”
 
I
 heard
 her
 cock
 it
 back
 and
 closed
 my
 eyes.
 “I
 always
 loved
 you,
 Ivy.
 I
 would
 
have
 done
 anything
 for
 you.”
 
“It’s
 too
 late
 to
 be
 my
 friend.
 Nothing
 can
 save
 you
 now!”
 
I’m
 really
 not
 sure
 if
 he
 was
 already
 running
 toward
 me,
 but
 when
 I
 heard
 the
 
gunfire,
 I
 kept
 my
 eyes
 shut
 and
 just
 waited
 to
 feel
 it
 taking
 my
 life
 away.
 Instead,
 I
 
heard
 someone
 grunting
 and
 a
 loud
 crash
 next
 to
 me.
 I
 opened
 my
 eyes
 to
 see
 Stosh
 
lying
 against
 the
 table.
 He
 was
 holding
 his
 stomach
 and
 blood
 was
 rushing
 out
 
around
 his
 hand.
 
 
I
 ran
 toward
 him,
 while
 Ivy
 stood
 there
 in
 shock.
 She
 got
 down
 on
 the
 floor
 
and
 tried
 to
 assess
 the
 damage.
 “Stoshua!
 Oh
 no!
 It
 wasn’t
 supposed
 to
 be
 you.
 No!
 
Please,
 be
 okay.”
 
She
 let
 the
 gun
 fall
 to
 the
 floor
 and
 I
 picked
 it
 up.
 Stosh
 watched
 me,
 but
 said
 
nothing
 as
 his
 eyes
 became
 heavy.
 “Stay
 with
 me,
 Stosh.
 Don’t
 go
 to
 sleep,
 babe.”
 I
 
pointed
 the
 gun
 at
 Ivy.
 “Get
 your
 ass
 away
 from
 him!
 You
 just
 shot
 him
 and
 now
 you
 
want
 to
 care?
 You’re
 done
 Ivy!
 You
 are
 so
 done!”
 
My
 stomach
 was
 on
 fire
 and
 I
 knew
 I
 had
 to
 get
 to
 a
 hospital
 as
 soon
 as
 
possible.
 Not
 only
 did
 I
 have
 to
 worry
 about
 me
 and
 getting
 Stosh
 to
 a
 doctor,
 I
 also
 
didn’t
 know
 if
 my
 parents
 were
 alive.
 
It
 was
 too
 much
 to
 handle
 for
 someone
 in
 my
 situation,
 but
 I
 was
 doing
 it.
 I
 
was
 going
 to
 get
 us
 out
 of
 there.
 
At
 least,
 that’s
 what
 I
 thought,
 until
 I
 felt
 someone
 taking
 out
 my
 legs.
 I
 fell
 
down
 to
 the
 floor
 in
 front
 of
 my
 sister.
 Rafe
 bent
 over
 and
 grabbed
 the
 gun
 off
 the
 
floor,
 I
 turned
 on
 my
 back
 to
 see
 him
 lifting
 and
 aiming
 it
 directly
 at
 me.
 
 
I’d
 fought
 so
 hard
 to
 stay
 alive.
 I’d
 gotten
 the
 gun
 away
 from
 my
 sister
 and
 
watched
 my
 boyfriend
 take
 a
 bullet
 for
 me.
 I
 heard
 a
 gunshot
 go
 off
 and
 wondered
 if
 
my
 parents
 were
 even
 breathing.
 Now
 my
 fate
 was
 being
 sealed.
 With
 seconds
 left
 to
 
live,
 I
 turned
 and
 looked
 over
 at
 Stosh.
 His
 face
 was
 going
 to
 be
 the
 last
 thing
 I
 saw.
 
 
He
 was
 reaching
 for
 me,
 his
 hands
 dripping
 with
 blood
 from
 his
 wound.
 His
 
eyes
 were
 barely
 open
 and
 I
 could
 tell
 he
 was
 in
 terrible
 pain.
 
“Willow…”
 he
 whispered.
 
All
 of
 the
 sudden
 the
 door
 burst
 open
 and
 a
 gun
 went
 off.
 Rafe
 fell
 down
 on
 
top
 of
 me.
 I
 could
 actually
 hear
 him
 taking
 his
 last
 breaths.
 I
 struggled
 to
 get
 away
 
from
 him,
 but
 he
 weighed
 too
 much.
 
Loud
 voices
 filled
 the
 room
 and
 I
 felt
 someone
 removing
 the
 lifeless
 body
 
that
 was
 keeping
 me
 pinned
 down.
 
 
Police
 officers
 rushed
 over
 and
 everything
 started
 happening
 so
 fast.
 I
 was
 
carried
 out
 of
 the
 house.
 Medical
 workers
 ran
 inside,
 but
 I
 was
 to
 weak
 to
 talk.
 My
 
stomach
 was
 hurting
 and
 I’d
 just
 felt
 someone
 die
 on
 top
 of
 me.
 
 
After
 a
 few
 minutes,
 I
 watched
 the
 crew
 bringing
 Stosh
 out
 on
 a
 stretcher.
 
While
 looking
 to
 my
 left,
 I
 watched
 a
 helicopter
 landing
 on
 my
 parent’s
 front
 lawn.
 
They
 hopped
 out
 and
 lifted
 the
 stretcher
 into
 the
 aircraft
 before
 lifting
 up
 and
 flying
 
him
 away.
 
I
 knew
 he
 was
 in
 serious
 condition
 if
 they
 were
 flying
 him
 to
 a
 bigger
 
hospital.
 While
 trying
 to
 contain
 my
 emotions,
 I
 watched
 two
 police
 officers
 
escorting
 my
 parents
 outside.
 Without
 regard
 for
 my
 own
 health,
 I
 hopped
 off
 the
 
ambulance
 and
 went
 running
 toward
 them.
 I
 could
 see
 them
 crying
 even
 before
 I
 
made
 it
 into
 their
 arms.
 
“Oh
 Willow,
 we’re
 so
 sorry.”
 My
 mother
 gave
 me
 a
 once
 over
 before
 hugging
 
me
 again.
 “We
 had
 no
 idea
 what
 was
 happening.
 Stoshua
 came
 to
 the
 hospital
 and
 
left
 the
 diary
 in
 my
 office.
 I
 never
 opened
 the
 envelope
 until
 tonight.
 When
 I
 drove
 
home,
 to
 show
 it
 to
 your
 father,
 your
 sister
 was
 here
 waiting.
 I’m
 so
 sorry,
 sweetie.”