Twinsequences (A Twisted Twin Series) (43 page)

I
 froze.
 “What?”
 
“Look
 at
 me,
 Willow.
 I’m
 fucking
 crippled.
 I’m
 never
 going
 to
 walk
 again.
 Do
 
you
 really
 think
 I’d
 be
 a
 good
 father?
 Hell,
 I
 probably
 can’t
 even
 have
 sex.
 You
 really
 
want
 to
 have
 to
 take
 care
 of
 me,
 too?”
 
“I
 will.
 I’ll
 do
 whatever
 I
 have
 to.”
 It
 was
 the
 truth.
 
 
“You
 will
 for
 the
 first
 couple
 of
 months,
 maybe
 even
 years,
 but
 after
 a
 while
 
you’ll
 get
 so
 tired
 of
 it.
 Then
 I’ll
 just
 be
 a
 burden.”
 
I
 shook
 my
 head
 and
 pushed
 him.
 “Don’t
 tell
 me
 what
 I
 want,
 or
 how
 things
 
will
 be.
 You
 don’t
 know
 that.
 I’d
 never
 feel
 that
 way.”
 
“That’s
 what
 they
 all
 say.
 All
 I
 am
 is
 a
 charity
 case.
 Nothing
 is
 ever
 going
 to
 be
 
okay.”
 
I
 got
 that
 he
 was
 in
 shock
 over
 his
 diagnosis,
 but
 it
 was
 no
 reason
 for
 him
 to
 
shut
 me
 out.
 “Stosh,
 please.
 You
 don’t
 mean
 what
 you’re
 saying.
 I
 know
 you
 don’t
 
feel
 that
 way.
 We’re
 having
 a
 baby.
 You’re
 going
 to
 be
 a
 father.”
 
He
 scrunched
 up
 his
 face.
 “What
 kind
 of
 father
 would
 I
 be?
 I
 can’t
 raise
 a
 kid.
 I
 
don’t
 even
 know
 if
 I’ll
 be
 able
 to
 wipe
 my
 own
 ass.
 Just
 face
 it
 Willow.
 This
 dream
 of
 
ours
 was
 over
 before
 it
 ever
 started.
 Ivy
 got
 what
 she
 wanted.
 She
 ruined
 my
 life.”
 
I
 started
 to
 cry
 harder.
 “I
 won’t
 let
 you
 do
 this,
 not
 after
 everything
 that
 has
 
happened.
 I’m
 not
 going
 to
 give
 up
 on
 us,
 not
 ever.”
 I
 had
 to
 cover
 my
 face,
 not
 
because
 I
 was
 ashamed,
 but
 because
 the
 pain
 of
 it
 all
 was
 too
 much
 to
 take.
 I
 hadn’t
 
just
 gone
 through
 Hell
 to
 be
 pushed
 away.
 
 
“I’m
 really
 sorry,
 Willow.
 You
 know
 I
 wanted
 us
 to
 be
 together.”
 
I
 let
 my
 hands
 fall
 to
 my
 sides
 and
 looked
 at
 him.
 It
 was
 so
 confusing.
 “You’re
 
sorry?
 You’re
 the
 one
 pushing
 me
 away.
 You’re
 the
 one
 saying
 we
 can’t
 be
 together.
 I
 
don’t
 give
 a
 damn
 if
 you
 lost
 your
 arms
 and
 your
 legs.
 I’d
 still
 want
 you
 to
 be
 a
 father
 
to
 our
 child.
 I
 can’t
 do
 this
 without
 you.”
 
He
 shook
 his
 head.
 “You
 can
 and
 you
 will.
 You
 were
 going
 to
 do
 it
 before
 we
 
got
 together.
 I
 know
 you’re
 capable.
 If
 it’s
 money
 you
 want,
 then
 I’ll
 pay
 child
 
support.
 Hopefully,
 in
 time,
 you’ll
 find
 someone
 that
 can
 take
 you
 places,
 that
 will
 
want
 to
 adopt
 our
 baby
 and
 raise
 them
 as
 their
 own.”
 I
 could
 see
 that
 his
 last
 
sentence
 had
 gotten
 to
 him.
 He
 started
 to
 choke
 up
 on
 his
 last
 words.
 “I
 need
 you
 to
 
be
 happy,
 Willow.
 It’s
 all
 I
 want.”
 
I
 walked
 over
 to
 his
 bed.
 “I
 don’t
 believe
 what
 your
 saying.
 I
 don’t
 believe
 
you’re
 going
 to
 just
 let
 me
 go
 off
 and
 live
 a
 life
 with
 someone
 else.
 I
 sure
 as
 hell
 don’t
 
believe
 you’re
 going
 to
 let
 someone
 else
 raise
 your
 child.
 You
 can
 act
 like
 a
 total
 dick
 
to
 me.
 You
 can
 tell
 me
 to
 go
 away,
 so
 you
 can
 sit
 there
 and
 feel
 sorry
 for
 yourself.
 I’m
 
not
 going
 anywhere,
 Stosh.
 I
 will
 wait
 for
 you.
 I’ll
 wait
 as
 long
 as
 I
 have
 to,
 and
 when
 
you’re
 ready,
 you’ll
 have
 that
 life
 you
 always
 wanted.”
 
I
 could
 tell
 he
 was
 fighting
 his
 own
 tears.
 He
 was
 devastated
 and
 I
 couldn’t
 
blame
 him
 for
 it.
 I
 would
 have
 reacted
 the
 same
 way
 if
 I
 thought
 I
 wasn’t
 going
 to
 
ever
 be
 able
 to
 walk
 again.
 It
 was
 a
 terrible
 tragedy,
 but
 it
 wasn’t
 the
 end
 of
 his
 life.
 
If
 anyone
 could
 get
 through
 it,
 we
 could.
 
He
 put
 his
 hands
 back
 over
 his
 face.
 “I
 can’t
 do
 this
 right
 now.
 Don’t
 you
 get
 
it?
 If
 you
 hadn’t
 snuck
 off
 on
 your
 own,
 I
 wouldn’t
 be
 lying
 in
 this
 fucking
 bed!
 Now,
 
just
 get
 out
 of
 here.
 You’ve
 done
 enough!”
 
I
 reached
 over
 and
 ran
 the
 back
 of
 my
 hand
 down
 his
 arm.
 “I
 love
 you.
 
Nothing
 will
 ever
 change
 that.”
 
It
 was
 hard
 for
 me
 to
 walk
 out
 of
 those
 doors.
 All
 I’d
 wanted
 to
 do
 was
 rush
 in
 
and
 be
 with
 him.
 I
 had
 no
 idea
 he’d
 be
 sending
 me
 away
 like
 I
 meant
 nothing
 to
 him.
 
It
 not
 only
 hurt
 my
 feelings,
 but
 it
 made
 me
 wonder
 if
 a
 part
 of
 him
 would
 ever
 be
 
able
 to
 get
 past
 having
 a
 disability.
 
 
My
 parents
 were
 standing
 with
 Stosh’s.
 I
 think
 they
 knew
 that
 things
 hadn’t
 
gone
 the
 way
 I
 wanted
 them
 to,
 when
 I
 came
 out
 of
 the
 room
 in
 tears.
 I
 felt
 
embarrassed
 because
 I’d
 had
 faith
 in
 our
 love.
 It
 didn’t
 make
 sense
 that
 Stosh
 could
 
just
 push
 me
 away.
 Did
 he
 really
 think
 I
 was
 that
 kind
 of
 person?
 
Neither
 my
 mother
 nor
 father
 asked
 questions
 on
 the
 way
 home.
 They
 
whispered
 things
 to
 each
 other,
 but
 said
 nothing
 about
 Stosh
 or
 Ivy.
 
 It
 wasn’t
 until
 
we
 pulled
 up
 at
 their
 house
 when
 they
 both
 turned
 around
 to
 get
 my
 attention.
 “We
 
can
 stay
 at
 a
 hotel
 if
 it
 would
 be
 easier
 for
 you.”
 I
 was
 surprised
 that
 they
 wanted
 to
 
stay
 there.
 My
 mother
 didn’t
 look
 too
 sure
 when
 she
 was
 asking.
 
I
 shook
 my
 head.
 “It’s
 fine.
 I’m
 too
 exhausted
 to
 worry
 about
 anything
 else.”
 
That
 was
 a
 lie.
 The
 only
 thing
 I
 wanted
 to
 do
 was
 lock
 myself
 in
 my
 old
 room
 and
 cry
 
myself
 to
 sleep.
 My
 heart
 was
 breaking
 and,
 this
 time,
 it
 wasn’t
 because
 someone
 
had
 died.
 It
 was
 because
 he
 lived,
 but
 didn’t
 want
 to
 be
 with
 me,
 or
 our
 baby.
 
My
 sister
 had
 stolen
 my
 happiness,
 just
 like
 she’d
 planned.
 She
 may
 have
 
ended
 up
 in
 jail,
 but
 in
 the
 end,
 she
 got
 exactly
 what
 she
 wanted.
 
 
Stosh
 didn’t
 want
 to
 be
 with
 me.
 
 
Thinking
 about
 it
 made
 me
 break
 down,
 in
 the
 backseat
 of
 my
 parent’s
 car.
 
My
 mother
 climbed
 out
 of
 the
 passenger
 seat
 and
 opened
 the
 back
 door
 for
 me.
 I
 
grabbed
 her
 hand
 and
 let
 her
 pull
 me
 out
 of
 the
 car.
 She
 wasted
 no
 time,
 pulling
 me
 
into
 her
 comforting
 arms.
 “I’m
 so
 sorry,
 honey.”
 
“Why
 doesn’t
 he
 want
 me?
 What
 did
 I
 do
 wrong?”
 
“He’s
 going
 through
 something
 traumatic.
 Until
 he
 can
 come
 to
 grips
 with
 his
 
situation,
 it’s
 better
 if
 you
 stay
 apart.”
 
“But,
 I
 don’t
 want
 to.
 I
 need
 him.”
 I
 heard
 my
 father
 getting
 out
 of
 the
 car
 and
 
coming
 around
 to
 our
 side.
 Her
 rubbed
 my
 back
 while
 I
 cried
 in
 their
 driveway.
 “All
 
of
 this
 was
 so
 that
 we
 could
 be
 together.
 He
 blames
 me
 for
 what
 happened.”
 
“What
 happened
 to
 him
 was
 directly
 due
 to
 your
 sister’s
 antics.
 Stosh
 will
 
come
 around.
 I
 see
 this
 in
 all
 of
 my
 patients.
 They
 need
 someone
 to
 blame.
 It
 will
 
pass.”
 My
 father
 tried
 to
 say
 something
 comforting,
 but
 it
 solved
 nothing.
 
 
“No,
 you
 don’t
 understand.
 It
 was
 my
 fault.
 I
 shouldn’t
 have
 gone
 there
 alone.
 
I
 should
 have
 told
 him.
 Things
 could
 have
 turned
 out
 differently.
 This
 is
 all
 my
 fault.”
 
“Honey,
 this
 was
 a
 terrible
 accident.”
 
“He
 took
 that
 bullet
 to
 save
 my
 life
 and
 because
 of
 it,
 he’s
 lost
 his
 ability
 to
 
walk.”
 
My
 mother
 grabbed
 me
 by
 the
 arm
 and
 led
 me
 to
 the
 front
 door.
 “Let’s
 get
 
you
 inside
 and
 get
 you
 to
 bed.
 You
 need
 to
 rest.
 The
 baby
 needs
 you
 to
 rest.”
 I
 think
 
she
 knew
 if
 she
 mentioned
 the
 baby
 I
 would
 snap
 out
 of
 my
 self-‐inflicted
 pity
 party.
 
When
 we
 got
 into
 the
 foyer,
 the
 sun
 was
 starting
 to
 rise.
 A
 bloody
 mess
 
awaited
 us.
 
I
 covered
 my
 mouth
 with
 my
 hand
 and
 looked
 around.
 There
 was
 blood
 
spatter
 on
 the
 walls
 and
 a
 puddle
 of
 dried
 blood
 on
 the
 hardwood
 floor.
 I
 dropped
 
down
 to
 the
 floor
 and
 put
 my
 hand
 down
 where
 Stosh
 had
 fallen.
 With
 my
 eyes
 
closed,
 I
 thought
 back
 to
 how
 it
 all
 happened.
 It
 was
 still
 so
 fresh
 in
 my
 mind.
 
 
This
 time,
 my
 parents
 picked
 me
 up
 and
 forced
 me
 to
 go
 upstairs.
 My
 mother
 
pulled
 me
 up
 each
 step.
 “You
 need
 a
 nice
 shower
 and
 a
 good
 night’s
 sleep.
 I
 won’t
 
take
 no
 for
 an
 answer.
 If
 I
 have
 to
 lay
 beside
 you,
 I
 will.”
 
She
 was
 so
 kind
 while
 getting
 the
 water
 to
 a
 good
 temperature.
 She
 helped
 
get
 the
 soiled
 clothes
 off
 of
 me
 and
 get
 me
 standing
 in
 the
 shower.
 I
 wasn’t
 weak
 
from
 being
 beat
 up;
 I
 was
 weak
 from
 having
 a
 broken
 heart.
 
 
My
 mother
 waited
 in
 the
 bathroom
 until
 I
 was
 finished.
 Then
 she
 proceeded
 
to
 wrap
 a
 towel
 around
 me
 and
 get
 me
 to
 my
 old
 bedroom.
 Once
 I
 was
 dressed
 and
 
under
 the
 covers,
 she
 brought
 me
 up
 a
 cup
 of
 hot
 tea.
 “It’s
 decaf.”